Disciplines

-Horseball

-Trec

-Salt

-Doma clásica

-Doma vaquera

-Doma natural

-Equinoterapia

Albert Galop: http://www.youtube.com/watch?v=ctBWau9oP4o
Torralba Galop: http://www.youtube.com/watch?v=XFP9sv6XwkM

Els aires

ALIMENTACIÓ

En llibertat, mengen brots d'herba. Un cavall que treballa menja:

1. Aliments concentrats: cereals en forma de gra (ordi, civada, etc.)

2. Pinso: barreja de cereals amb herbes.

3. Ferratges: herba tallada, seca i premsada.

4. Pastanagues, pa, sucre, poma, etc.

5. Vitamines i minerals.

La quantitat de menjar depèn del pes del caball i de la seva activitat diària.

Regles bàsiques d'una bona alimentació

- Aigua neta i fresca.

- Alimentar poc i sovint.

- Alimentar d'acord amb les seves necessitats.

- Mantenir un horari regular.

- No donar de menjar just abans de treballar ni just després.

- Menjar de qualitat.

- Fer canvis regularment.

- Donar de beure abans de menjar.

- Menjadores i abeuradors nets.

- Desparacitar amb regularitat.

SEGURETAT

- Mai deixar sol el cavall.

- Avisar de qualsevol problema.

- No baixar del cavall sense permís.

- No deixar menjar el cavall en qualsevol lloc.

- No galopar en llocs perillosos.

- No avançar a un cavall sense avisar.

- Mantenir distància de seguretat.

- No passar per propietats privades.

- Posar-se al pas quan hagi de passar un cotxe, una persona, una bici, etc.

- Codi de circulació igual que el dels cotxes.

- Creuar una carretera tots alhora.

- Anar al pas en els pobles.

- Portar roba fluorescent, llum blanca davant i llum vermella darrere.

La dutxa

Es comença amb les potes, de baix a dalt, molt a poc a poc. Després la zona de la cingla i el pit. Llavors comencem a dutxar-lo pel coll i anant tirant cap enrere, de manera que anem impulsant la pols cap a la gropa. Finalment, la cara, amb l'aigua ben polvoritzada de davant enrere, procurant que no li entri aigua a les orelles.

Els aires

Aire marxat: quan té un peu a terra.

Aire saltat: quan cap de les 4 potes toca a terra.

Aire simètric: quan els moviments de les extremitats esquerres i dretes són iguals.

Aire bípede: associació de les dues extremitats.

-PAS

- En estat natural, és el més utilitzat.

- 6-7 km/h.

- Marxat, simètric, de 4 temps idèntics, un per cada casc.

- Sempre hi ha dos cascs a terra.

-TROT

- Aire habitual de treball.

- Saltat, simètric, de 2 temps indèntics.

- 14-18 km/h.

-GALOP

- 20-30 km/h, encara que poden arribar a assolir els 70 km/h.

- Saltat, oscil·lant i asimètric.

ANATOMIA

L'esquelet dels cavalls té les mateixes funcions que les d'un esquelet humà. Però en el seu cos, el més important són les extremitats.

Diferències amb l'esquelet humà:

- No hi ha clavícula

- Coll més desenvolupat

- Ossos del carp i tars més desenvolupats

- Reducció dels dits a 1.

Sistema muscular

Funcionen igual que els humans, per tant, necessiten escalfar els músculs.

Els tendons flexors són els més importants i els més sensibles a agafar tendinitis, a l'igual que els tendons de la zona de la garreta.

Aparell respiratori

Són molt sensibles a tenir enfermetats respiratòries. Sempre s'ha de mantenir el box ben ventilat. El cavall només pot inspirar i expirar per les narius, per la boca, a diferència de nosaltres, no.

No poden vomitar degut a la seva fisiologia.

Per prevenir malalties cal una bona ventilació al box, vacunació i aïllament amb cavalls contagiats.

La pell

Les seves dues funcions principals són protegir i aïllar. Hi trobem els òrgans dels sentits (el tacte sobretot). La pell els permet la termoregulació per escalfar-se o refredar-se mitjançant la suor. És gruixuda i peluda. 

Els pèls influeixen en la regulació de la temperatura. Aquest va canviant segons l'estació de l'any.

Glàndules sebàcies: produeixen el greix que impermeabilitzen la pell. A causa de l'existència d'aquestes glàndules, els cavalls no es poden rentar amb sabó, ja que les eliminaríem.

Evolució dels cavalls i raçes

Setena sessió

Evolució de la raça equina

El cavall actual del genere Equus és fruit d'una llarga evolució que comença al Eocè a l'era terciària.
Va viure a l'Eohippus, tenien 4 dits a les potes de davant i tres a les de darrere. Es va originar a l'Amèrica del Nord.

 Tipus de cavalls:

- Cavall del bosc: 

  És un cavall de tipus sòlid amb el cap i els cascs de les potes grans.

- Cavall altiplà:

  És un cavall de tipus més fi. Són antecessors dels petits i resistents cavalls mongols semisalvatges.

- Cavall de l'estepa:

  És un cavall de tipus lleuger. Va originar les races orientals i els seus antecessors són de pura sang.

- Cavall de la tundra: 

  Tipus de cavall gran i pesat com el Yukata provinent de les regions polars.

- Cavall Przewolskii:

  Cavall no domesticat. Data del 1879 a l'Àsia central.


El cavall domestic o equus ferus

És un cavall que ha estat utilitzat per l'home de maneres molt diverses:

•  Com a animal de tir ja que és lleuger i pesant.
• Per arrossegar carruatges ja que és un cavall de càrrega.
• Com a animal de sella per equitació, caça, etc.
• També com a aliment per la seva carn i llet.

Les raçes més conegudes

Hannoverià

Característiques:

El coll és summament llarg i esvelt, sobre unes espatlles grans i inclinades. La cua ha d'estar degudament col · locada sobre les cambres del darrere, encara que algunes vegades la inserció és massa alta. Aquests exemplars fan gala d'una acció impressionant, enèrgica, recta i franca, amb una elasticitat particular. El cap té gran qualitat, encara que és una mica pesada i aspra, i actualment aquesta cap ha quedat perfeccionada, amb una silueta expressiva i neta amb ulls vius i intel · ligents.

Tipus de capa:

Aquesta raça presenta tots els colors sòlids, sense predomini de cap. Els sementals originals Holsteins eren negres, encara que també hi Bayos brillants.

 

Alçada:

L'alçada ideal del Hannoveriano oscil · la entre els 155 i 165 cm.

Àrab

 

Procedència:

El cavall de raça àrab va viure a la Península d'Aràbia fa 2,500 AC EsPosible que aquests exemplars no siguin com els que coneixem en l'actualitat. Esla raça més pura i antiga del món que ha conservat intacta la puresa de susangre, és per això que les seves cries siguin objecte de moltes cures yatenciones.

 

Característiques:

 El veritable origen dels Pura Sang és el cavall àrab que ha influït encasi tots els altres equins de la Terra. Estem parlant d'un caballosumamente resistent el cap no té semblança alguna amb les altres races, ja que els seus narius són més grans i d'orelles petites, la crín i la colatienen la suavitat de la seda. El detall més curiós d'aquesta raça és elahogadero que li permet girar el cap en tots els sentits (terme que seemplea per cridar l'angle existent entre el cap i el coll).

 

història:

Al segle VII a la conquesta iniciada per Mahoma va haver lloc a la propagaciónde aquesta raça per tot el món, que posteriorment van penetrar a Espanya en1715 a les ordres del cabdill moro Tarik.

 

Alçada:

La ideal oscil · la entre els 145 i 150 cm.

Andalús

 

 

Origen:

La seva procedència és purament espanyola, per això se li reconegui també amb el nom de Cavall espanyol.

La seva presència a la Península es calcula des de l'època dels romans. Gairebé amb total seguretat aquest cavall espanyol es va barrejar amb el berber i l'àrab, en l'època en què els àrabs dominaven Espanya. Aquesta barreja va fer que el pesat cavall autòcton aconseguís l'elegància i port amb que avui es coneix.

 

Aptitud més destacable:

Cavall de cadira i enganxada, reconegut especialment per la seva gran elegància.

Continua sent molt utilitzat en el camp gràcies a la gran fiabilitat de la qual fa mostra.

S'adapta perfectament als exercicis d'alta escola.

Imprescindible a curses de braus.

 

Característiques físiques:

Alçada de la creu: sol estar entre els 1,55 i 1,65 m.

 

Capa principal: tord.

Cap de mida mitjana, lleugerament convexa.

Ulls vivaços.

Port orgullós i molt elegant.

Coll fort i arquejat, cobert d'una crinera llarga i penjant.

Pit ampli.

Gropa destacable per la seva fortalesa. Arrodonida i potent.

En general es pot dir que es tracta d'un cavall perfectament proporcionat.

Pura Sang

Característiques:

El cavall Pura Sang té temperament de gran energia mental i física, és valent, no defuig la lluita de tal manera que és sensible i nerviós. Té ulls expressius i grans. El cap és bella, ben dibuixada, és de pell fina. D'altra banda l'acció és uniforme, econòmica i llarga.

 

història:

L'any de 1728 els cavalls Pura Sang constituir una de les races equines més apreciades i influents en el Món. La branca de Marchem procedeix de Godolphin.

El Pura Sang es deriva d'arrels àrabs amb sang de eugues de les illes Britàniques. Els Pura Sang provenen de tres línies: el Byerley Turk, el Darley Arabian i el Godolphin Arabian. Del primer s'ha entès que va ser capturat l'any de 1690 a la batalla de Buda del Boyne per Robert Byerley.

Cal esmentar que el pelatge del Pura Sang s'estén pel cos a la seva cobertura i els colors característics són el prieto, tordillo, ruà, alazán, vermell i retinto.

 

Alçada:

Al Pura Sang l'alçada mitjana oscil · la entre els 160 cm i 165 cm.

Bretó

 

La raça del Bretó és ràpida i activa, molt adequada per a tasques de camp. Existeix des de l'edat mitjana, els criadors van pertànyer a la regió de Bretaña i França, es van donar a la tasca de donar forma a una nova raça.

procedència:

Hi ha dos tipus reconeguts en l'actualitat: el Postier Bretó molt més actiu i el Bretó de tir més pesat.

L'origen del Bretó és Bretanya i França amb orígens a l'edat mitjana. Hi ha quatre tipus, dues de pas, un de ús múltiple i l'últim destinat al tir pesat.

Característiques:

El cavall Bretó és de cap quadrangular, amb orelles mòbils i petites, situades a sota dels costats.

Aquests cavalls regularment són de color alatzana i altres ruans.

El que demostra la gran potència d'aquest animal és el coll gruixut, arquejat i curt, la cua és tallada tradicionalment sent aquesta la principal característica del cavall.

història:

Des de 1926 el Postier Bretó es cria en forma selectiva i està sotmès aproves de comportament amb arnès, durant els concursos celebrats a la regió en festes locals.

S'exporten a Espanya, Japó, Itàlia i al nord d'Àfrica.

 

capa:

La capa més típica és el ruà sucre i canyella, també hi ha alazanes, Bayos i tords.

Alçada:

L'alçada ideal del Bretón oscil · la entre els 150 i 160 cm.

Frisó

 

El temperament calmós i la seva presència converteixen el Frisó en un animal perfecte per al tir. És un descendent del arcaic cavall dels boscs d'Europa del Nord, criat principalment a frise, al nord de lospaíses baixos.

Antigament va ser el cavall de guerra dels alemanys, el qual ha anat millorant mitjançant diversos encreuaments, en especial amb els cavalls andalusos. Els llocs on és més apreciat és a Holanda i Bèlgica.

 

procedència:

El Frisó descendeix dels primitius cavalls dels boscos Europeus i avui endía es cria a la comarca holandesa de Friesland, envoltada per mar, on és muyapreciado i admirat. Resulta ser un cavall molt equilibrat, a això s'ha de queocupe un lloc preferent en la història de les races equines i de l'ésser humà.

 

característiques:

La cua i la crín del Frisó sol ser espessa i abundant, de vegades poden o noestar ambdues trenades o alguna cosa ondulades. Del cap podem dir que esbastante llarga i està proveïda d'orelles petites, que sempre estan alçades yelegantes, característiques de la seva gran docilitat i excel · lent temperament.

 

història:

El Frisó influeix al Gran cavall anglès, l'avui anomenat Shire a través de underivado seu, l'Antic Anglès negre i també en el Dóna Gudbrandsdal noruego.Los antics romans ja coneixien al Frisón i ho van considerar un animal poderosode treball, tot i que no ho jutjaven massa bonic. Mil anys més tardehabría de millorar el seu aspecte i demostrar la seva utilitat com cavall fort, dócily resistent, apte per a tasques molt diverses, servint de transport i másadelante prendria part en les Croades.

 

capa:

El Frisó sempre és negre.

 

Alçada:

L'alçada ideal del Frisó oscil · la entre els 150 i 155 cm.

Mallorqui

 

 

Raça reconeguda des del 1989 per la Prefectura de Cria Cavallina, descendents, segurament, dels cavalls negres catalans (raça avui extinta) que van arribar a les illes en el segle XIII que al seu torn es van independitzar per l'aïllament insular, van ser en la seva primera època excel·lents cavalls de guerra en els s. XVIII i XIX es van usar fonamentalment per a la cria formular, creuats amb els rucs mallorquins, actualment són bàsicament animals de exhibició  destacant especialment el cavall menorquí en les festes de St Joan a Ciutadella, espectacular festa en la qual el cavall és el protagonista absolut .

Alçada en els mascles: 1,60 m i les eugues 1,50 m. només s'admet la capa Negra, són gràfic generalment animals corpulents i de gran força compten amb abundant crinera, orelles petites.

Perxeró

 

 

 

Les seves línies més influents provenen de l'encreuament amb Àrab, descendents de Gallipoly i Godolphin. El més famós dels perxerons és sens dubte Jean Le Blanc, nascut el 1830. Avui dia es destaca per ser poderós, versàtil, àgil de moviments, amb port i resistència. Es caracteritza també per ser una raça pesada. El seu pas és elegant, baix i allargat. Les seves qualitats físiques són excepcionals.

 

procedència:

Originari dels turons del Perche, a Normandia, França.

 

característiques:

Amb gran força i temperament complaent, disposat a fer qualsevol tasca.

L'adaptació climàtica que posseeix és enorme, ja que es condiciona a qualsevol tipus de clima per molt extremosa que aquesta sigui.

El color que li predomina és el tord rodat o el negre, de vegades presenta colors alatzana, ruà i bayo, (no són molt freqüents), aquests últims són acceptats per la Societat de Criadors Francesa.

 

història:

Seleccionat al faràs de Pin, França a mitjan segle XVIII, s'utilitzava com cavall de guerra i granja, també s'emprava com a cavall de cadira i de tir (òmnibus de París) a la fi del segle XIX. La seva exportació ha arribat al Japó i Estats Units.

 

capa:

Presenta en la seva majoria el tord rodat o negre. Pot presentar en les seves capes l'alazán, bayo, ruà.

 

Alçada:

Oscil · la entre els 165 i 175 cm.

 

Capes dels cavalls:

Podríem dir que la capa d'un cavall és el que el pelatge és a altres animals com felins. Quan parlem de capa de vegades cal diferenciar els colors de la crin i la cua, i si li canvia el color quan és jove. Les capes principals són les següents, si bé hi ha moltes variacions de cadascuna:

 

-Tord:  no és completament blanc, sinó una barreja de pèls blancs, grisos i negres. Depenent dels tons   foscos i la seva distribució, hi ha diferents tipus. Neix negre o fosc i va envellint amb el temps. Sota el pèl blanc es pot apreciar que la pell és negra.

 

-Castany: marró fosc, de vegades gairebé negre. Crin i cua negres.

 

 

-Bayo: és marró amb crines, cua i extrems de potes davanteres i del darrere de color negre. 

 

 

-Palomí: marró molt clar, cua i crin clares o blanques.

 

 

-Alatzana: crin i cos de to marró clar o vermellós, com "pèl-roig". 

 

 

 

-Ruà: pèls de colors que poden anar des de l'alazán fins al blanc o el negre, amb diversos tons. 

 

 

-Appaloosa: existeixen moltes varietats d'aquesta capa, però el tret comú és una zona, que pot ser només la grupa o el cos sencer, que és moteada. Pot ser taques blanques sobre fons castaño, fosc, etc, o taques negres, marrons, etc sobre fons blanc.

 

 

 

-Blanc: és una capa difícil de trobar. Tot el cos ha de ser de color blanc, sense cap altre to.

 

 

 

-Negre: capa de color negre. S'admeten zones blanques en peus i cap.

 

 

 

-Albí: no és capa sinó un defecte genètic transmisible a la descendència. Manca d'un gen encarregat de metabolizar l'aminoácido tirosí, que la seva esquerdada de reaccions químiques ha de culminar produint el pigmento melaní. La falta de melanina produeix cavalls blancs i d'ulls vermells, albins, que són hipersensibles a la llum. Els cavalls amb albinisme parcial o total  no s'utilitzen com reproductors i es consideren defectuosos.

 

 

 

-Isabelí: Cos de color crema i la crin i la cua d'un color mes fosc, però és distint a un cavall que posseeix una capa baya.
Una capa uniforme és aquella que no té pèls d'un altre color.

Peculiaritats de les capes

Entrepelat, rodat, carbonat, nevat o blanquejat, mosquejat, atrutinat, remolí, ratlla de mul i zebradures.

Taques

Taques de color blanc en capes més o menys fosques. Destaquen en el cap i en les extremitats. Els tipus de taques són els següents:

-Cap

 

Estrella: taca en el front de contorn regular.

Careto: ampla i des del nas que cobreix 1 o 2 orificis.

Cordó: franja que baixa des del front fins als ollares.

-Potes

Calçat: taca de pèls blancs que afecta a la porció inferior de les extremitats. Baix, mig o alt en funció del tamany.

 

 

Arminyat: taques del mateix color que la seva capa al calçat.

 

Instint del cavall

Sisena sessió

Instint del  cavall:

La primera reacció davant el perill es fugir pero si no poden , instintivament intentarien protegir-se usant les seves armes físiques.

-Mossegar:  principalment mosseguen per defensar-se o per dominar a l'home.
Actuació:
1-Estar fora del seu abast.
2-Respatllar-lo amb molta delicadesa.
3-No donar-li cap tipus de premi amb la mà.
4-No cridar-li ni pegar-li.
5-No jugar amb el cap a la boca del cavall per saludar-lo.

-Patades: També són com a resultat d'autodefensa, s'ha d'actuar amb habilitat i tacte.Actuació:
1-Estar sempre atent.
2-Abans d'entrar, posar-li la cabeçada de quadra. 
3-Mantenir el cap del cavall cap a nosaltres.
4-Evitar netejar el cavall dins de la quadra.
5-Mantenir al cavall a una distància prudent de la resta.
6-No pegar al cavall.

-Empènyer: Els cavalls pesen uns 500kg i ens poden empènyer i fer-nos mal. Seria normal que els cavalls ocupin part del nostre espai.Actuació:
1-Fer conscient al cavall de que som allà.
2-Utilitzar petites vibracions i estrebades amb la corda.
3-No lluitar amb el cavall empenyent, sempre sortirem perdent.
4-Fer-li girar el seu cap en direcció cap a nosaltres.

El genet, és el que amb la seva influencia pot canviar el comportament del cavall.

Durant la segona part del dia vam fer neteja de quadres pero aquest cop amb un petit examen amb el que la Rosa ens va avaluar la nostre quadra. La Rosa també ens va avaluar com varem colocar la brida al cavall i el netejament de les paulles.

Per finalitzar vam fer una ruta mes llarga de lo normal mes enllà dels voltants del castell amb la qual varem fer per primer cop un trot i en pujada.

Estats d'ànim

 Cinquena clase pràctica

Durant la clase teorica d'aquell dia vam aprendre la psicologia equina.

-Vam aprendre que els cavalls es guien per el seu instint, i al mínim perill escapen

-El sentit més important per al cavall és l'oïda per poder detectar les amenaces.

-En tot grup de cavalls hi ha un líder o semental que s'encarrega de guiar al grup.

Els cavalls tenen diferents estats d'ànims:

-Content: Ell llavi superior cobreix l'inferior  les seves orelles estan relaxades i s'inclinen cap als costats i la seva mirada és distreta.

-Atent: Les orelles estan orientades cap endavant i quan percep el que li provoca l'estres les seves narius s'obren una mica, tenen els músculs tensos i la cua pot estar aixecada.

-Disgustat: Les orelles estan mig cap enrrere i les narius arrufades. Té aparença d'enfadat i la cua es mou d'un costat a un altre.

-Espantat: Les orelles enrere, els ulls molt oberts, fins i tot se li pot arribar a veure la part blanca, la cua sol estar entre les cames i les narius s'inflen.

-Amenaçador: Orelles planes esteses cap enrere, té cara d'enfadat i ensenya les dents, algunes extremitats poden estar aixecades.

-Somnolent: Les orelles cauen pesadament cap als costats, baixa el cap amb els ull mig tancats, la cua sol estar caiguda tot i que aquests símptoma pot indicar una malaltia.

Durant la part practica hem anat al "hipodrom" a practicar moviments de canvi de direcció del cavall i a aixecar-nos per a la posició de trot encara que no nem fet gens de trot.

Psicolgía del cavall

                                                                 Quarta clase pràctica

Avui a la primera hora teòrica hem donat la psicología equina que ara resumirem:

Comportament del cavall i caràcter

El cavall és un animal d'instint. És herbívor i la seva manera de veire el món es diferent: són una presa, el seu instint es fugir i còrrer.

El cavall lluita per fer tres coses:

-Sobreviure als perills fugint o lluitar quan es troba encerclat.
-Alimentar-se
-Reproduir-se

Salut del cavall

Ara anomenem uns fets que ens indican que el cavall té bona salut:

-Si està alerta i perceptiu
-Si té ganes de menjar i el seu sistema digestiu treballa bé
-Si creix fort i preparat per l'exercici
-Si està desitjós per procrear

Cada cavall es distint i té un caràcter degut als trets hereditaris o a les experiències adquirides o que han adquirit.

Els estímuls de l'olfacte i sonors són molt importants pel cavall, la vista però es bastant mediocre.

Tot seguit acabar la clase teòrica ens hem anat a cambiar de roba al vestuari per anar adequats als exercicis que realitzarem. Com sempre ens dividim en tres grups de 8 o 9 persones i cada grup començarà a fer una activitat (fer quadres, practicar en posar la brida i la muntura i muntar a cavall).

Quan vam anar a muntar vam estar a la pista practicant el pas per seguir agafant pràctica, també vam realitzar canvis de mans i sobretot (MOLT IMPORTANT) mantenir una bona postura a sobre del cavall amb l'esquena ben recte i els talons ben abaix.